Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘hèracles’

LA MORT D’HÈRCULES (Laura Ros)

Hèrcules va anar a Ecàlia per a lluitar contra el rei Eurit en una competició de tir amb arc. Hèrcules aconseguí guanyar. Eurit havia promés a qui aconseguira derrotar-lo la mà de la seva filla Íole. Però, com que Hércules va matar  la seva primera esposa, Eurit no volia que matara també la seva filla, així que no el va deixar casar-se amb ella. Ple de ràbia, Hércules va matar un dels fills d’Eurit.

A continuació va visitar l’oracle de Delfos per saber com purificar-se d’aquest crim i Apol·lo li va dir que havia d’estar com esclau en la cort de la reina Òmfale de Lídia durant tres anys.

Quan acabà la “penitència”, al tornar a Grècia, va visitar  Deianira per comunicar-li el missatge que el seu germà mort, Melèagre, li havia encomanat quan es trobaren als Inferns: que l’estimava i que la trobava molt a faltar. Hèrcules es va casar amb ella. Durant un viatge, la parella volia creuar el riu Evenos i el centaure Nessos es va oferir a passar Deianira a l’altre costat del riu. Hèrcules va haver de passar nadant. Però Nessos va intentar segrestar Deianira i Hèrcules el va ferir amb una fletxa enverinada. Quan encara estava moribund,  Nessos li va dir a Deianira que agafara un poc de la seva sang per a utilitzar-la com un filtre d’amor. Si sospitava en algun moment que Hèrcules ja no la volia, que li posara unes gotes a la roba; de seguida Hèrcules tornaria a sentir amor per ella. En realitat la va enganyar. Era un verí mortífer.

Quan Hèrcules va atacar Ecàlia i va segrestar Íole ho va celebrar i va demanar que li portaren la túnica nova. Deianira, morta de gelosia, va empapar la túnica amb la sang de Nessos. Quan Hèrcules se la va posar, va començar a cremar-li la pell i no podia llevar-se-la. Desesperat pel dolor, Hèrcules es llançà damunt de la pira, on es cremà la seua part mortal. La seva ànima va anar a l’Olimp amb el seu pare Zeus, on es reconcilià finalment amb Hera i es va casar amb Hebe, la filla d’Hera i de Zeus.

Read Full Post »

LA BAIXADA ALS INFERNS (Paula Nevado)

Com a últim treball, Euristeu li demana a Hèrcules que anara a l’Infern i li portara Cèrber, el gos d’Hades.

Hèrcules acompanyat d’Hermes, arribà a  la cova del cap Tenar. Allí l’heroi es trobà ,entre tots els esperits, el príncep    Meleagre, que havia matat els seus oncles en un atac de fúria. Hércules li prometé a Meleagre que visitaria la seua germana Deianira i li diria de part d’ell que la volia molt i que  la trobava molt a faltar.

Tot seguit es trobà Caront, el vell barquer que transportava els morts amb la seua barca. Hèrcules li demanà  que el portara als Inferns i després d’amenaçar-lo, aquell acceptà.

Quan arribà, Hades consentí a donar-li el seu gos, però havia de fer dos coses: dominar-lo només amb les seues  mans i tornar-li’l només l’haguera vist Euristeu.

Hércules li portà el gos a Euristeu. Aquest, al vore el gos i a Hèrcules, va eixir corrent a amagar-se als soterranis del palau. Es passà moltes setmanes tremolant i preguntant-se  com  Hèrcules havia pogut eixir viu dels Inferns.

Hèrcules mentrestant li portà el gos a Hades.

Read Full Post »

LES POMES D’OR DE LES HÈSPERIDES (Vanessa Llobell)

Al jardí de les Hespèrides creixia un arbre de pomes d’or que Zeus li havia regalat a Hera. La custòdia de l’arbre anava a càrrec d’un drac immortal, Ladó. Només les tres filles de Atles, que s’anomenaven Hespèrides, podien collir les pomes d’or.

Euristeu va pensar que si Hèrcules tocava eixes pomes, Hera el castigaría. Això pretenia. Aleshores li va ordenar al seu cosí Hèrcules que anara al jardí de les Hespèrides, agafara les pomes d’or i li les portara a Micenes.

Cap mortal sabia cert on estava aquell jardí. En el viatge cap a l’oest Hèrcules es va trobar tres nimfes i els va preguntar on podia trobar eixe jardí. Les nimfes, que eren filles de Nereu, li van dir que el seu pare ho sabia, però el van avisar que havia de subjectar-lo; si no se li escaparia. Hèrcules el va trobar i se li va llançar damunt. Nereu va fer tot el possible per escapar-se, però no ho va aconseguir i aleshores es va rendir i li va dir que trobaria aquest jardí a Àfrica, en el mont Atles.

Durant el trajecte es va enfrontar amb el gegant Anteu i el va véncer. Finalment Hèrcules va trobar el jardí, però el drac guardià anava avançant cap a ell amb intencions de matar-lo. Hèrcules el matà. Va pujar cap a la muntanya on es va trobar amb el gegant Atles, que estava condemnat a subjectar el món sobre els seus muscles durant tota l’eternitat. Hèrcules li demanà a Atles si podia demanar-los a les seues filles que li colliren les pomes. Atles va acceptar però amb la condició que mentretant li subjectara el món. Així va ser. Atles portà les pomes als peus de Hèrcules. Atles va intentar enganyar a Hèrcules perquè es quedara aguantant el món mentre ell li duia les pomes a Euristeu de Micenes, però Hèrcules va ser més llest. Li va dir que l’ajudara a col·locar-se bé el món a l’esquena, amb un coixí per no fer-se mal. Quan Atles va accedir i va agafar el món, Hèrcules va començar a córrer. Hèrcules li portà les pomes a Euristeu però aquest va dir que les tornara de seguida per evitar que Hera, l’ama del jardí el castigara. Hèrcules les donà a la deessa Atena, que les tornà.

Read Full Post »

ELS BOUS DEL REI GERIÓ (Idoia Lertxundi)

 

Euriseu, rei de Micenes, va manar a Hèrcules que li portara els bous del rei Gerió,que regnava  a Eritea. Aquest era un gegant amb tres cossos que li eixien de la cintura i amb tres caps.

A Hèrcules li va costar molt arribar, ja que l’illa està envoltada d’aigua bullint, però va aconseguir que Apol·lo li deixara la seua nau d’or.

Pel camí va xocar amb una paret que no el deixava avançar. Hèrcules la va trencar i va formar l’Estret de Gibraltar. També creà una columna a cada costat de l’Estret, les famoses columnes d’Hèrcules.

Quan a arribar, va haver de matar el gos que guardava els bous i també el pastor. Quan el rei s’adonà que hi havia algú que volia llevar-li el ramat, va anar a matar-lo. Aleshores Hèrcules, amagat darrere d’una pedra, el matà.

Durant el viatge de tornada en Itàlia es va haver d’enfrontar amb uns indígenes, però se li acabaren les fletxes i  Zeus els va acabar de rematar. Més tard el gegant Cacus es va emportar dos bous i Hèrcules el matà per recuperar-los.

Finalment, quan va arribar a Micenes, Euriseu manà sacrificar els bous a l’altar d’Hera.

Read Full Post »

EL CINTURÓ D’OR D’HIPÒLITA (Eugenia Kabakova)

El cosí i amo d’Hércules Euristeu tenia una filla que, quan va cumplir dihuit anys, li va demanar a son pare el cinturó d’or de la reina de les amazones, Hipòlita. Per això Euristeu li va encarregar a Hèrcules aquest nou treball.

Hércules va arribara la terra de les amazones en so de pau i  la reina Hipòlita el va rebre amb un banquet. Hera va veure el que ell volía fer i ,per a que no li isquera bé el pla, va baixar a la terra en forma d’amazona dient que els grecs volien raptar la seua reina.

Les amazones van començar a atacar els grecs i Hèrcules, molt irritat en vore-ho, va matar Hipòlita, va agarrar el cinturó d’or i se’n va tornar a Grècia amb els seus homes.

Read Full Post »

LES EUGUES SALVATGES DE DIOMEDES (Santiago Fernández)

A Tràcia vivia un rei bàrbar que es deia Diomedes. Tenia unes eugues que havien sigut ensinistrades perquè foren sanguinàries. Les eugues es menjaven la carn humana dels morts de les guerres. Al final es van acostumar tant a la carn humana que Diomedes havia de matar els seus convidats per alimentar-les.

Euristeu envià Hèrcules a per les eugues. Ell acceptà, però l’acompanyà Abder. Una vegada allí Diomedes els va rebre molt bé i Hèrcules va sospitar que Diomedes tramava matar-los mentre dormien. De fet era així, però Hèrcules i el seu amic es van despertar prompte i anaren a per les eugues. Amb elles es van dirigir a l’embarcació, però Diomedes i els seus guerrers els perseguien. Hèrcules tornà enrere per a a matar-los fent un canal d’aigua on es van ofegar. Quan tornà a l’embarcació, les egues havien matat Abder i estaven menjant-se el seu cadàver. . Hèrcules donà el cos de Diomedes a les eugues. Quan arribà a Micenes, al vore-les Euristeu, es va posar a plorar i es va amagar durant sis dies.

Read Full Post »

EL TORO DE CRETA (Lucía Costa)

Eristeu, cosi de Hèrcules, havia sentit coses molt terribles del toro de Creta, un animal blanc que havia eixit de les aigües del mar .El rei de Creta Minos havia de sacrificar-lo a l’altar de Posidó, pero ,al vore aquell animal tan magnífic, s’hi negà , Posidó, com que estava irritat perquè Minos no el va sacrificar, va fer que  el bou es tornara boig i traguera foc pels narius.

Eristeu pensava que qualsevol que lluitara contra ell pagaria amb la seua mort. Per això, va cridar Hèrcules perquè el capturara i li’l portara viu.

En arribar a Creta, Minos li va fer una bona benvinguda i li explicà els desastres que havia causat el toro.

Minos li digué a Hèrcules que el seu exèrcit el podia ajudar, pero ell preferí fer-ho a soles. Va anar a buscar el toro sense armes, ja que Eristeu el volia viu; sols tenia unes cadenes de bronze per ajudar-se. Hèrcules anava pel camp quan va sentir les petjades. Es van encarar i Hèrcules li pujà a l’esquena, li agafà les banyes i el dominà. Així va conseguir capturar-lo i,penjat al coll amb les cadenes de bronze, el va portar al palau del rei Minos.

Temps després Hèrcules desembarcà a Micenes. Eristeu quasi es desmaià al vore el toro i, amb un fil de veu, va dir que el sacrificarien al temple de Hera. Però hi havia un problema. Hera considerava Hèrcules el seu enemic i no estava disposada a acceptar res que vinguera de les seues mans, de manera que el toro va acabar lliure a la plana de Marató, prop de Atenes, on va continuar produint desastres fins que anys després Teseu aconseguí matar-lo.

Read Full Post »

Older Posts »