Feeds:
Entrades
Comentaris

El període republicà a Roma

Anuncis

El mite de Faetó i el carro del Sol

La monarquia a Roma

Les termes o banys públics romans

Les nou Muses

Els orígens llegendaris de Roma

ELS TREBALLS D’HERACLES

Els mestres comptem els anys de la nostra vida per cursos

Els professors tenim el costum de comptar els anys per cursos, per deformació professional, jo no soc una excepció. Estem començant el curs 2018-2019 i són els primers exàmens.  Hem d’agafar el ritme. Ací vos deixe les presentacions que hem vist a classe perquè les pogueu mirar tranquil·lament.

Hi ha una frase llatina que m’agrada molt: INCIPERE DIMIDIUM EST.  Vol dir que començar a fer una faena, posar-se a fer-la, ja és la meitat de l’esforç, perquè el que més costa és eixe moment de decidir-se, de seure davant la taula, ordenar-se el papers , apartar el telèfon i concentrar-se … Si aconseguim superar eixe moment, ja tenim un gran pas i, si notem que avancem, la satisfacció és major. Així que ànim i endavant. Bonam fortunam!

L’origen dels déus segons el poeta Hesíode

 

Els déus olímpics

 

El judici de Paris

 

La crisi de la República: Juli Cèsar

El període republicà a Roma (509-27 ac)

El mite de Faetó

El teatre llatí

A la recerca d’una pàtria

Els orígens de Roma

 

Curs 2017-2018

Comencem un nou curs amb noves il·lusions després del descans de l’estiu. Ulilitzarem este blog per a penjar el material complementari de les classes presencials.

Personatges de l’Hades

L’art grec

Més avall teniu altres dos presentacions que vam vore en classe, una sobre els temples grecs i l’altra sobre l’escultura grega, que us poden servir per a repassar.

L’escultura grega

Temples grecs

Ací teniu una presentació per a repassar.

La monarquia romana

Ludi Saguntini

Els estudiants de Cultura Clàssica, Llatí i Grec de l’IES Antoni Llidó van participar en el Festival de Teatre Grecollatí de Sagunt (Ludi Saguntini) el passat 6 d’abril. En el teatre romà van poder vore la representació de la tragèdia grega Andròmaca, d’Eurípides, prèviament treballada a classe. El grup encarregat de posar en escena l’obra fou Selene, de l’IES Carlos III de Madrid, i ho va fer de manera molt encertada, segons l’opinió general.

A banda de la representació els estudiants van gaudir de l’ambient festiu que  envolta Sagunt durant la setmana del festival, amb gran afluència de gent jove, que participen o bé com a monitors o bé com a públic en els diferents tallers i performances de carrer. Sens dubte es tracta d’una experiència enriquidora per als nostres estudiants que cal repetir cada any.

Literatura llatina

Edificis públics romans d’Hispània

La literatura grega

A la recerca d’una pàtria: la història de l’Eneida

Els orígens de Roma (Roma Quadrata)

Les termes romanes

Les nou muses

Sistemes d’escriptura i transmissió de textos

sistemes_escriptura2

Història de la llengua llatina

 

HISTÒRIA DE ROMA-1r batxillerat

Geografia d’Itàlia antiga ( Llatí 4t)

Resum de la història de Roma (CUC 4t)

La Ilíada en imatges (Llatí 4t)

Treballs dels alumnes de Cultura Clàssica 4t ESO

Núria Rosselló

Sina Hagen

Kenneth Hernández

Alejandro Junquera

 

 

ATENES I MITILENE

Ací teniu els enllaços dels videos amb l’anècdota d’Atenes i Miltilene durant les guerres del Peloponés.

 

HISTÒRIA DE GRÈCIA

historia_grecia

EL LLATÍ I LES LLENGÜES INDOEUROPEES

l’indoeuropeu

SALVETE DISCIPULI!

Cari discipuli,

Després d’un parèntesi sense utilitzar el blog, anem a fer-lo servir almenys fins que funcione el moodle. Ací penjaré les presentacions que he passat a classe perquè pugueu repassar-les i també les vostres, que prompte n’haureu de fer alguna. Així mateix posaré els enllaços als videos que hàgem vist a classe. Bonam fortunam in hoc novo cursu!

Valete discipulae et discipuli!

 

LA DOMUS ROMANA

Ací us pose un enllaç a una pàgina interactiva sobre les domus romanes. És molt interessant. Espere que us agrade.

domus romana

LA MORT D’HÈRCULES (Laura Ros)

Hèrcules va anar a Ecàlia per a lluitar contra el rei Eurit en una competició de tir amb arc. Hèrcules aconseguí guanyar. Eurit havia promés a qui aconseguira derrotar-lo la mà de la seva filla Íole. Però, com que Hércules va matar  la seva primera esposa, Eurit no volia que matara també la seva filla, així que no el va deixar casar-se amb ella. Ple de ràbia, Hércules va matar un dels fills d’Eurit.

A continuació va visitar l’oracle de Delfos per saber com purificar-se d’aquest crim i Apol·lo li va dir que havia d’estar com esclau en la cort de la reina Òmfale de Lídia durant tres anys.

Quan acabà la “penitència”, al tornar a Grècia, va visitar  Deianira per comunicar-li el missatge que el seu germà mort, Melèagre, li havia encomanat quan es trobaren als Inferns: que l’estimava i que la trobava molt a faltar. Hèrcules es va casar amb ella. Durant un viatge, la parella volia creuar el riu Evenos i el centaure Nessos es va oferir a passar Deianira a l’altre costat del riu. Hèrcules va haver de passar nadant. Però Nessos va intentar segrestar Deianira i Hèrcules el va ferir amb una fletxa enverinada. Quan encara estava moribund,  Nessos li va dir a Deianira que agafara un poc de la seva sang per a utilitzar-la com un filtre d’amor. Si sospitava en algun moment que Hèrcules ja no la volia, que li posara unes gotes a la roba; de seguida Hèrcules tornaria a sentir amor per ella. En realitat la va enganyar. Era un verí mortífer.

Quan Hèrcules va atacar Ecàlia i va segrestar Íole ho va celebrar i va demanar que li portaren la túnica nova. Deianira, morta de gelosia, va empapar la túnica amb la sang de Nessos. Quan Hèrcules se la va posar, va començar a cremar-li la pell i no podia llevar-se-la. Desesperat pel dolor, Hèrcules es llançà damunt de la pira, on es cremà la seua part mortal. La seva ànima va anar a l’Olimp amb el seu pare Zeus, on es reconcilià finalment amb Hera i es va casar amb Hebe, la filla d’Hera i de Zeus.

LA BAIXADA ALS INFERNS (Paula Nevado)

Com a últim treball, Euristeu li demana a Hèrcules que anara a l’Infern i li portara Cèrber, el gos d’Hades.

Hèrcules acompanyat d’Hermes, arribà a  la cova del cap Tenar. Allí l’heroi es trobà ,entre tots els esperits, el príncep    Meleagre, que havia matat els seus oncles en un atac de fúria. Hércules li prometé a Meleagre que visitaria la seua germana Deianira i li diria de part d’ell que la volia molt i que  la trobava molt a faltar.

Tot seguit es trobà Caront, el vell barquer que transportava els morts amb la seua barca. Hèrcules li demanà  que el portara als Inferns i després d’amenaçar-lo, aquell acceptà.

Quan arribà, Hades consentí a donar-li el seu gos, però havia de fer dos coses: dominar-lo només amb les seues  mans i tornar-li’l només l’haguera vist Euristeu.

Hércules li portà el gos a Euristeu. Aquest, al vore el gos i a Hèrcules, va eixir corrent a amagar-se als soterranis del palau. Es passà moltes setmanes tremolant i preguntant-se  com  Hèrcules havia pogut eixir viu dels Inferns.

Hèrcules mentrestant li portà el gos a Hades.

LES POMES D’OR DE LES HÈSPERIDES (Vanessa Llobell)

Al jardí de les Hespèrides creixia un arbre de pomes d’or que Zeus li havia regalat a Hera. La custòdia de l’arbre anava a càrrec d’un drac immortal, Ladó. Només les tres filles de Atles, que s’anomenaven Hespèrides, podien collir les pomes d’or.

Euristeu va pensar que si Hèrcules tocava eixes pomes, Hera el castigaría. Això pretenia. Aleshores li va ordenar al seu cosí Hèrcules que anara al jardí de les Hespèrides, agafara les pomes d’or i li les portara a Micenes.

Cap mortal sabia cert on estava aquell jardí. En el viatge cap a l’oest Hèrcules es va trobar tres nimfes i els va preguntar on podia trobar eixe jardí. Les nimfes, que eren filles de Nereu, li van dir que el seu pare ho sabia, però el van avisar que havia de subjectar-lo; si no se li escaparia. Hèrcules el va trobar i se li va llançar damunt. Nereu va fer tot el possible per escapar-se, però no ho va aconseguir i aleshores es va rendir i li va dir que trobaria aquest jardí a Àfrica, en el mont Atles.

Durant el trajecte es va enfrontar amb el gegant Anteu i el va véncer. Finalment Hèrcules va trobar el jardí, però el drac guardià anava avançant cap a ell amb intencions de matar-lo. Hèrcules el matà. Va pujar cap a la muntanya on es va trobar amb el gegant Atles, que estava condemnat a subjectar el món sobre els seus muscles durant tota l’eternitat. Hèrcules li demanà a Atles si podia demanar-los a les seues filles que li colliren les pomes. Atles va acceptar però amb la condició que mentretant li subjectara el món. Així va ser. Atles portà les pomes als peus de Hèrcules. Atles va intentar enganyar a Hèrcules perquè es quedara aguantant el món mentre ell li duia les pomes a Euristeu de Micenes, però Hèrcules va ser més llest. Li va dir que l’ajudara a col·locar-se bé el món a l’esquena, amb un coixí per no fer-se mal. Quan Atles va accedir i va agafar el món, Hèrcules va començar a córrer. Hèrcules li portà les pomes a Euristeu però aquest va dir que les tornara de seguida per evitar que Hera, l’ama del jardí el castigara. Hèrcules les donà a la deessa Atena, que les tornà.

ELS BOUS DEL REI GERIÓ (Idoia Lertxundi)

 

Euriseu, rei de Micenes, va manar a Hèrcules que li portara els bous del rei Gerió,que regnava  a Eritea. Aquest era un gegant amb tres cossos que li eixien de la cintura i amb tres caps.

A Hèrcules li va costar molt arribar, ja que l’illa està envoltada d’aigua bullint, però va aconseguir que Apol·lo li deixara la seua nau d’or.

Pel camí va xocar amb una paret que no el deixava avançar. Hèrcules la va trencar i va formar l’Estret de Gibraltar. També creà una columna a cada costat de l’Estret, les famoses columnes d’Hèrcules.

Quan a arribar, va haver de matar el gos que guardava els bous i també el pastor. Quan el rei s’adonà que hi havia algú que volia llevar-li el ramat, va anar a matar-lo. Aleshores Hèrcules, amagat darrere d’una pedra, el matà.

Durant el viatge de tornada en Itàlia es va haver d’enfrontar amb uns indígenes, però se li acabaren les fletxes i  Zeus els va acabar de rematar. Més tard el gegant Cacus es va emportar dos bous i Hèrcules el matà per recuperar-los.

Finalment, quan va arribar a Micenes, Euriseu manà sacrificar els bous a l’altar d’Hera.

EL CINTURÓ D’OR D’HIPÒLITA (Eugenia Kabakova)

El cosí i amo d’Hércules Euristeu tenia una filla que, quan va cumplir dihuit anys, li va demanar a son pare el cinturó d’or de la reina de les amazones, Hipòlita. Per això Euristeu li va encarregar a Hèrcules aquest nou treball.

Hércules va arribara la terra de les amazones en so de pau i  la reina Hipòlita el va rebre amb un banquet. Hera va veure el que ell volía fer i ,per a que no li isquera bé el pla, va baixar a la terra en forma d’amazona dient que els grecs volien raptar la seua reina.

Les amazones van començar a atacar els grecs i Hèrcules, molt irritat en vore-ho, va matar Hipòlita, va agarrar el cinturó d’or i se’n va tornar a Grècia amb els seus homes.

El període de la República en Roma (509-27 aC )